Diu el poeta de Sevilla que era una cançó que cantava l'aigua mateixa mentre corria pont avall. Abans, però, la lírica grega ja hi va pouar i, segles més tard, a les lletres castellanes, Manrique hi tornava amb nova empenta. Els versos fan així:
Apenas desamarrada
la pobre barca, viajero, del árbol de la ribera,
se canta: no somos nada.
Donde acaba el pobre río la inmensa mar nos espera.
(A. Machado, Poesías completas, Madrid, Austral, 1984, p. 85)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada