Logse, Loe, Lec, Lomce i el destí de les llengües clàssiques: poca oferta, poquíssima demanda... No n'hi ha i no deixen que n'hi hagi. La cultura de l'ensenyament de mercat i del que a mi m'agrada funcionen així —i no voldria pensar que és per tal d'ensopegar amb el delitós èxit escolar, salvaguarda dels mandataris interins. És el pensament irreductible: no serveix per a fer diners, no va amb els nostres joves, ni és actual, ergo no cal estudiar, ni saber-ne. És prescindible. És un mort descomunal. (Perquè ara resulta que a Occident només compten els diners.) Pobret d'aquell qui no sigui com els amos. Quan penso que s'han fet els amos perquè el poble els vota... I deleguen funcions: la intenció és que les escoles i els instituts han de ser cada dia més autònoms (poden col·locar a dit amics i aduladors, desertors de l'aula); al director i als seus esbirros no els tremola la mà davant del professor del pijama de ratlles. Ell serà el botxí? En certa manera sí, però sempre hom podrà pensar que som al país de les penúltimes paraules i que no s'arribarà a executar totalment si les avaluacions ho donaven per bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada