Contemplant aquesta delicada escultura de Charles Degeorge exposada al Museu d'Orsay em plantejava algunes reflexions. En primer lloc fa pensar en el temps preciós que suposen els anys de joventut quant a la formació intel·lectual. Aquesta formació ha d'incorporar un important gruix de dedicació a la lectura pausada, contemplativa, recreativa... L'acte de llegir s'hauria de comptar entre els primers al·licients d'un jove. La lectura necessita silenci per a ser digerida i repensada, pau, serenor d'esperit i solitud. L'intel·lecte no pot madurar a cops de mal geni, soroll interior o exterior. La personalitat equilibrada és fruit del retrobament entre un missatge que un hom ha copsat interiorment, sense presses ni angoixes, i la resposta que l'individu atorga (o vol atorgar) a aquella remota però íntima interpel·lació. La resposta no ha de requerir tampoc que el temps a donar-la sigui únic i el mateix per a tothom; ara, no per aquest fet es podrà obviar o bandejar.
2 comentaris:
Plas, plas, plas
L'aplaudiment serà per a Charles Degeorge, és clar.
Publica un comentari a l'entrada