Carles Riba, sobre la llengua llatina

El llatí que coneixem és un idioma estrictament literari, és a dir, creat pels autors a còpia d’un tenacíssim treball. D’un parlar tosc, rossegant, musculós, no massa ric de formes, poc flexible, ells feren sortir una llengua neta, rotunda, severa, i d’una concisió i un relleu tals, que s’ha pogut dir que s’hi encunyaven fórmules com medalles. Influiren, naturalment, en el llatí les altres llengües de civilització amb les quals estigué en contacte; però en primer lloc, i de molt, el grec. En l’enriquiment del lèxic, en l’agilització de la sintaxi, en l’estructura i dibuix de la frase, en matèria d’estil, per a dir-ho en resum, el que el llatí copià del grec és molt i decisiu. 

[C. Riba, Resum de literatura llatina, Barcelona, Bàrcino, 1933 (2ª ed.), p. 9]