dimarts, 26 de març del 2013

Carles Riba, sobre la llengua llatina

El llatí que coneixem és un idioma estrictament literari, és a dir, creat pels autors a còpia d’un tenacíssim treball. D’un parlar tosc, rossegant, musculós, no massa ric de formes, poc flexible, ells feren sortir una llengua neta, rotunda, severa, i d’una concisió i un relleu tals, que s’ha pogut dir que s’hi encunyaven fórmules com medalles. Influiren, naturalment, en el llatí les altres llengües de civilització amb les quals estigué en contacte; però en primer lloc, i de molt, el grec. En l’enriquiment del lèxic, en l’agilització de la sintaxi, en l’estructura i dibuix de la frase, en matèria d’estil, per a dir-ho en resum, el que el llatí copià del grec és molt i decisiu. 

[C. Riba, Resum de literatura llatina, Barcelona, Bàrcino, 1933 (2ª ed.), p. 9]

2 comentaris:

ANTONIO MARTÍN ORTIZ. ha dit...

Com era d'esperar, Carles Riba és sempre impecable i diàfan en les seves observaciones.

Que passis unes bones vacances, amic Ramon.

Antonio

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Sí, de Riba no se'n pot desaprofitar ni una engruna. Gràcies pel teu comentari.