L’època heroica de la Fundació Bernat Metge

Miquel Dolç va escriure dos articles força documentats explicant la història de la Fundació Bernat Metge. El primer va ser publicat a Serra d’Or, “Els cinquanta anys de la Fundació Bernat Metge” (núm. 15, 1973, pp. 81-85); el segon, a la Revista de Catalunya, “La Fundació Bernat Metge, una avaluació avui” (núm. 38, 1990, pp. 99-109). Ambós dos articles formen part del seu llibre Assaigs sobre la literatura i la tradició clàssica.

En el segon dels seus estudis Dolç parla d’una “època heroica” de la FBM, tot volent significar, com diu ell, “la primera generació de col·laboradors, als quals som deutors de la que podríem anomenar sense matís hiperbòlic, època heroica de la Fundació, que s'estén des de la seva inauguració fins a la Guerra Civil”.

L’expressió, però, té més història. El 1931, en publicar-se la segona edició dels Diàlegs de Plató de Joan Crexells, Carles Riba va afegir una breu Nota a la Introducció en la qual llegim (p. XXII): “…Poder presentar, sense una necessitat essencial de més, una segona edició, és el més discret elogi que es pot fer, sens dubte, de la primera: un dels volums que més honora la que en podríem dir època heroica de la Fundació Bernat Metge”.