Michelangelo da Caravaggio: La Buona ventura, ca. 1594 (Louvre)
Contemplava aquest oli del Caravaggio (sobretot, ho confessaré, perquè no hi ha rastre de l'etimologia grega que esperava trobar en algun racó) i Pere Calders ha vingut a subvenir aquesta mancança amb el seu primer mot... per bé que supera tota ironia quan inventa aquesta anècdota (no arriba pas a conte, és clar):
L’art d’endevinar
El quiromàntic va agafar la mà de la clienta i l’estengué palmell amunt. Es va acomodar les ulleres, de vidres gruixuts, i després d’una anàlisi minuciosa, digué:
—Observo que la seva vida és mancada, artificial, li falta alguna cosa. Les línies semblen fetes a màquina, sense la calidesa de la sang, la qual cosa vol dir que vostè ha patit molt. Aquí hi ha un entrellat de línies que m’indica que vostè va sofrir un accident terrible i que mai no se n’ha pogut refer...
—Té tota la raó —va respondre la senyora—. La mà que m’examina és ortopèdica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada