La legislació espanyola ha fet de la llengua llatina una llengua prolífica i per tant, no es podrà dir mai que sigui una llengua morta. No només ha generat (segons doctrina de les respectables i respectives autoritats) les llengües 'catalana', 'valenciana', 'balear' —ben diferents les unes de les altres, tal com s'han entestat a fer-nos creure acientíficament. Fa unes hores, i segons tothom haurà pogut saber, l'última parida és la lengua aragonesa propia del área oriental, el nom de la qual no he vist en vernacle. Es veu que s'ha convertit en l'amor dels trilingües.
3 comentaris:
Esta noticia ayer nos dejó estupefactos a mí y a María Ángeles. Me pregunto si habrán contado con algún tipo de asesoramiento lingüístico.
La veritat és que ja estem acostumats a veure com individus que no tenen ni idea de Lingüística –ni de res- gosen parlar “ex cathedra” de absolutament tot, com si fossin els nous déus que cal ara idolatrar.
Els polítics, perquè estic parlant d’ells, només serveixen per a una cosa:
Dilapidar els recursos públics i fer malbé tot el que es troben en el seu camí.
Com diuen en el meu poble:
Para este viaje no hacían falta alforjas.
Bon día, Ramon, amic meu.
Antonio
Sí, els fets són les paraules més eloqüents.
Publica un comentari a l'entrada