Notació de vocals al LLPSI

Mai no agrairem al mètode els grans avantatges i utilitat que suposa la notació de les síl·labes llargues, no només, posem per cas, per a identificar un ablatiu sinó per a diferenciar segons quins mots. Així per exemple tenim ōs-ōris respecte os-ossis. Al cap. XXIV, 33, la frase Facile os frangere potuistī deixa ben clar quina part del cos és la que va córrer perill. El mateix es pot dir del pronom-adjectiu hic respecte de l'adverbi hīc.

Però resulta curiosa l'opció de no marcar la forma del neutre hōc en els casos rectes (ni en el text ni en l'apèndix gramatical). Ørberg només escriu hōc en l'ablatiu sing. Fóra potser massa solemne llegir Nōlī hōc mīrārī a XXIV, 21?