Carles Riba: Heròdot

Nasqué a Halicarnàs cap al 480 a. J. C. L’objecte de la seva Història, divida més tard en uns nou llibres, és contar les lluites entre Grècia i Àsia, des de Cresos a Xerxes; però abans d’arribar al període de les guerres mèdiques, que formen la part més extensa i més bella de l’obra, fa tot de digressions sobre la història, la geografia i els costums dels països que li surten al pas, com Assíria, Pèrsia, Egipte, Escítia. Fou, com indica el mot “historiador”, un recercador; en llargs viatges recollí els copiosos materials que desprès utilitzà, i que no sempre resisteixen una crítica mitjanament severa. La seva novetat profunda és haver referit tots els esdeveniments històrics a un principi que els governa i unifica: la nèmesis o indigació dels déus. Per la simple voluntat de veure en conjunt els esdeveniments, i no per gaire més, mereix el títol de “pare de la història” que li donà Ciceró. Altrament, és un dels fetillers de l’art de la narració que mai hagin existit.

[Carles Riba, Resum de literatura grega, 1937]