Litterae autem sunt indices rerum, signa verborum, quibus tanta vis est, ut nobis dicta absentium sine voce loquantur. [Verba enim per oculos non per aures introducunt.] [2] Vsus litterarum repertus propter memorian rerum. Nam ne oblivione fugiant, litteris alligantur. In tanta enim rerum varietate nec disci audiendo poterant omnia, nec memoria contineri. [3] Litterae autem dictae quasi legiterae, quod iter legentibus praestent, vel quod in legendo iterentur.
Les lletres són els índexs de les coses, els signes de les paraules. En aquestes hi ha tanta força que, malgrat no tenir veu, ens parlen els qui ja no són entre nosaltres: aleshores les paraules entren pels ulls, no per les orelles. L'ús de les lletres es va inventar per a conservar la memòria de les coses: a fi que no desapareguin amb l'oblit queden retingudes amb les lletres. I és que, atesa la gran varietat de realitats, hom no ho podia pas aprendre tot només escoltant-ho, ni tampoc ho podia pas retenir només amb la memòria. D'alguna manera les lletres es podrien anomenar "lectoguies" perquè és com si les lletres guiessin els lectors o, com si aquests, tot llegint, fessin camí.
Sant Isidor, Etimologies, I, 3.
1 comentari:
Trobo encertadíssima aquesta cita de la qual penso assabentar els meus alumnes.
Publica un comentari a l'entrada