En la primera carta, del 28 d'agost del 1910, li agraeix la seva col·laboració en traduir (indirectament) l'Olímpica I de Píndar. En la segona, del 14 de febrer de 1911, l'hel·lenista acusa recepció del darrer llibre de poemes maragallià, Seqüències, i li envia, al seu torn un exemplar de la seva Odissea. Copio ara aquella:
Molt sr. meu i de ma consideració més distingida: Al enviar-li pel recader un centenar d'exemplars de l'últim quadern de la "Biblioteca d'autors grecs i llatins" en què es publica la magnífica traducció que vostè ens ha fet de l'Olímpica I, el regraciem de tot cor tant l'amic Parpal com qui li endreça la present, per sa preuada col·laboració a l'obra de cultura que, comptant amb els humanistes i literats ibèrics, ens proposem portar a terme. Modestíssima és l'empresa, però amb la constància i sobretot amb l'ajuda de poetes tan inspirats com vostè i d'escriptors eminents qual concurs havíem sol·licitat, podria realitzar-se un cop més allò de que la gota forada la pedra.
La seva traducció de l'Olímpica I és bellíssima i té un caient molt pindàric, encara més gran (en mon humil concepte) que la de Fr. Lluís a la qual acompanya dignament. Grans mercès per la mateixa i per la versió de l'Himne a Harmodi que m'ha donat l'amic Bosch.
M'atrevesc a esperar que no serà aquesta l'última vegada que ens honrarà amb les seues produccions i tinc el gust d'oferir-li el testimoni de la meva admiració al gran poeta, d'agraïment al col·laborador i de personal afecte a qui tindré a gran honra que m'inclogui en el nombre dels seus amics i admiradors.
Lluís Segalà i Estalella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada