El poema «Al bosc dorment» de Paul Valéry recorda molt d'aprop els versos recreant la pau de la natura del fr. 89 PMG d'Alcmà. El fragment va gaudir d'un gran esclat gairebé del moment que aparegué l'edició Lèxic homèric d'Apol·loni el Sofista (publicada per D'Ansse de Villoison a finals del divuit) i els pocs versos que té es van traduir força i van inspirar nombrosos poetes. M'agradaria fer notar que Valéry sembla dibuixar un ambient semblant en aquest passatge:
(...)
Ni les gotes no sent en son tombar incautes
i sonar com tresor d'un segle buit al lluny,
ni dintre el bosc difús un vent de foses flautes
esquinçar la remor d'un mot que un corn retruny.
(trad. J. Carner-Ribalta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada