Vocabulari muntanyenc

Llegeixo, de tard en tard, un llibret sobre toponímia de la Ribagorça del prof. Xavier Terrado, Els noms de la Vall de Boí. És un treball de camp que va de la mà de l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines, però molt més senzill i amanós. Com sigui, en més d'una ocasió em fa adonar de la necessitat que té un estudiós de l'onomàstica, la filologia i les humanitats de conjugar els coneixements d'indoeuropeu, basc i llatí quan vol endinsar-se en la nostra toponímia (i, de retop, la nostra història). En copio cinc exemples sobre termes i llocs referits a la muntanya:

Boí. Boí. Població que ocupa un lloc intermedi entre Caldes, Erill i Taüll. Potser per això se li va podoer aplicar el nom que ja tenia la vall. No cal pensar que el poble donés nom a la vall, sinó al contrari. Com va aclarir Coromines, del llatí VALLIS BOVINUS “la vall de les vacades”. El nom ha de ser antic. vist que tenim aquí l’ús popular de boví en el sentit arcaic “vacum”. També ha de ser d’època temprana el nom Treio, que cal relacionar amb el llatí TRIVIUM “tres camins” i que ens fa pensar en Boí com un nus de camins important ja en època romana. El castell, les muralles i l’església romànica de Sant Joan demostren que la població va mantenir la seva importància de Sant Joan demostren que la població va mantenir la seva importància durant l’època medieval.

Bony. Mot català d’origen pirinenc, probablement emparentat amb el basc muno ‘turó’.  A la Vall de Boí és molt freqüent per a referir-se a una muntanya de cim arrodonit. El Corronco de Durro és, per exemple, un bony. Es diferencia de tussal, pui, torròs, tuc, pic i agulla.

Clot. [kλot] Mot català d’origen prellatí, possiblement pertanyent als estrats indoeuropeus procedents del centre d’Europa. L’accepció oronímica normal a la Ribagorça és la de “petita vall”, “depressió a la falda d’una muntanya”. Vegem-ne algunes manifestacions toponímiques: lo Clot de Cossant, Boí. Clot de Fossado, Erill. El Clot de Perot, Boí. Clot del Tou, Durro. El Clotet d’Escder, Boí. Es Clots, Boí.

Corronco. Durro. Gran cim de 2.643 m d’altitud al sud del terme de Durro, limitant amb Iran i Saraís. Coromines proposa (TVB, s.v.) un ètim bascoide kunkurru metatitzat en kurrunku, relacionable amb el basc kunkur “gep” per la forma d’enorme gepa arrodonida. Serien relacionables amb aquest mot el substrat preromà els ribagorçans Corroncui i Mas de Concurrell (entre Espills i Orrit). La gent de la Vall de Boí diu que el Corronco no és ni un tuc i un tossal, sinó un bony, és a dir un cim de forma arrodonida i no espadada.

Tussal. No són normals a Boí el mots tuc i tuca. En canvi, bony, tussal i cap són molt freqüents. El senyor Rossend Vila reconeix que tuc és aranès, però en alguns topònims, com Tuc de la Montanyeta ha estat sempre usat a la banda de Boí.