L'entramat de la filosofia platònica no és dogmàtic, sinó zetètic. Per això el seu plat fort és la suggestió, l'εἶναί πῶς que no dóna solució definitiva a res, que alimenta la diatriba espiritual, que carrega contra l'aburgesament de qui ho voldria tot fet, explicat, resolt. Pèro, és només una confessió de Josep Pla?
«Al vespre, al llit, torno als Diàlegs de Plató. Quina meravella! A la matinada, canten cinquanta galls desorbitats, indecents, però no puc apagar la llum. La força de suggestió és tan viva, tan fascinadora, que de vegades penso que un dia, fatalment, trobaré Sòcrates pel carrer. Això potser no passa amb cap altra figura de la història de la cultura. ¿Com és possible de suggerir tantes coses en tan poques paraules, d'una manera aparentment tan simple?»
Josep Pla, El Quadern gris
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada