Davant d'una mort absurda

Tots hem viscut, algun moment o altre, el dolor per una mort que, pel fet de no veure-hi cap sentit, esdevé doblement cruel i tremendament injusta. Són molts els casos, tot al llarg de la història, en què trobem exemples colpidors. A ningú no se li escapa que un d'aquests, és el cas Sòcrates. Tot amb tot, Sòcrates comptava amb un testimoni que havia d'immortalitzar la seva conducta i el seu criteri, Plató.

No voldria semblar exagerat si dic que, una de les lectures obligades per a un alumne que vulgués preuar-se de conèixer les humanitats, ha de ser el Critó. Més que un tractat de moral cívica, aquest diàleg em sembla, per moments, d'un dramatisme sublim. I sempre que el rellegeixo, m'agrada tenir, com si d'un punt de llibre es tractés, aquesta nota de Joan Crexells:

«Tota l'agudesa del sentit estètic de Plató s'empra aquí a presentar amb poderosa plasticitat aquesta absurditat d'una situació, en la qual l'únic defensor de la llei és la seva víctima.»