A la manera d'Arquíloc
Un poeta tinyós de rereguarda
ens ha pres el prestigi. Tant se val,
perquè tu i jo escrivim versos d'amor,
ens agrada menjar i hem tingut fills.
I, pel que fa al prestigi, se'ns en fot.
Hem sabut sempre que era per gastar-lo.
Malgrat dugui el seu nom algun carrer,
només l'oblit poden endur-se els morts.
[L'edat roja, Barcelona: Columna, 1989]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada