Consells de tardor

Sempre fan de bon llegir —i de bon aprofitar— els consells de Cató, en el seu De agri cultura. No sé si s'ha fet un estudi, per exemple del vocabulari que empra Salvador Galmés en la traducció que publicà la FBM el 1927. És una impressió, com a mínim curiosa, molt interessant, amb un regust arcaïtzant delicat i volgut, oimés quan l'original ja malda per a mantenir-se en aquella distància en el temps que mostra com allò antic és sempre més valuós.

[30] Bubus frondem ulmeam, populneam, querneam, ficulneam, usque dum habebis, dato. Ovibus frondem viridem, usque dum habebis, praebeto; ubi sementim facturus eris, ibi oves delectato; et frondem usque ad pabula matura. Pabulum aridum quod condideris in hieme quam maxime conservato, cogitatoque hiemis quam longa siet. 

"Dóna als bous fulla d'om, de pollancre, d'alzina, de figuera en tant que en tindràs. Dóna a les ovelles fulla verda fins que n'hi haurà: allà on hauràs de fer sementer, delita-les amb fulla fins a la pastura assaonada. Conserva amb tota cura el farratge sec que hauràs emmagatzemat per a l'hivern, i pensa aquest com és de llarg." (trad. S. Galmés)