Carles Riba: Grècia sota la senyoria romana

Grècia esdevingué província romana en 146 a. J. C. De mica en mica, però, ella anà al seu torn conquerint per la cultura els dominadors. Atenes pujà de nou en prestigi per la força viva del seu passat. Però la veritable rival d’Alexandria, fins a esdevenir com un cap i casal del mon hel·lènic, fou Roma. Els emperadors enriquiren constanment la biblioteca grega de Roma, planejada per Cèsar i fundada per August. La literatura llatina fou, si no del tot en l’esperit, sempre en la forma, fillola de la grega. Durant aquests sis o set segles, la producció fou enormement prolífica. Els gèneres imaginatius tingueren una vida poc menys que nul·la. És en aquells que per llur caràcter més pràctic lligaven millor amb el temperament romà —com la història, la filologia, la filosofia moral— que adesiara trobem, si bé per excepció, una vera originalitat. Evolucionant d’un interès nacional cap a un interès humà, els escriptors grecs foren uns fecunds col·laboradors en l’obra de l’imperi.

[Carles Riba, Resum de literatura grega, 1937]