La llei veritable és la recta raó, concorde amb la naturalesa, comuna per a tots, constant, sempiterna, que crida al compliment del deure amb les seves ordres i aparta del frau amb les seves prohibicions, la qual, tanmateix, no dóna en va ordres ni prohibicions als homes honestos, ni commou els malvats amb les seves ordres ni amb les seves prohibicions. Aquesta llei no pot ésser invalidada per cap altra, ni és lícit de derogar-ne res, ni és possible d’abrogar-la del tot, ni tampoc podem eximir-nos d’aquesta llei ni per manament del Senat ni del poble..., i no hi haurà una llei avui, ni una altra demà, ans una sola llei, sempiterna i immutable, regirà totes les nacions i en tot temps, i serà com un déu unic, com un mestre comú...; aquell qui no l’obeirà es refusarà a si mateix.
Ciceró, De re publica, III, XXII, 33 (Trad. Pere Villalba)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada