Dualitats a «Pl. Apologia, 30»

Hem llegit amb els alumnes de 2n de batxillerat aquest preciós passatge, que sempre m'ha captivat. Ens fixàvem com, sota l'excusa de sortir a fer un tomb, Sòcrates posa els seus interlocutors contra les cordes, de vegades amb expressions polars: dir i fer, parlar i convèncer, diners i virtut, cos i ànima, joves i vells, àmbit públic i privat, diners i altres béns... En quatre ratlles repassa quines són les preocupacions (inquietuds o aspiracions?) que, en el fons, neguitegen a qualsevol.