Mesos enrere, m'explicaven que un director més interessat a formar part del cos de buròcrates del Departament que no en la tasca docent vertaderament responsable per bé que feixuga (i a voltes mal reconeguda), plantejava als professors una «nova manera» d'orientar el treball docent centrada en «aprenentatges significatius» perquè són els únics que, segons ell, valen la pena i que ens alliberaran definitivament de l'educació burgesa sota la qual estem sotmesos [sic].
Un professor de català (que no de llatí, perquè en aquell centre la llengua del Laci ha quedat del tot arraconada) va llegir el text següent Ramon Llull, Llibre d'Evast e de Blaquerna, cap. 2:
«Blaquerna après tanta de gramàtica que sabia ben parlar i entendre lo llatí. I aprés aprengué Lògica i Retòrica i Filosofia natural, per tal que més fàcilment pogués saber la ciència de Medicina per a conservar en sanitat son cors, i la ciència de la Teologia per a conèixer, amar i servir a Déu, i per a saber regir sa ànima per a la vida perdurable dels paradís.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada