M'ha fet reflexionar la informació que dóna el GELA sobre les llengües que van ser objecte d'estudi per part de Pompeu Fabra. A més del català hi ha les següents: castellà, francès, llatí, italià, anglès, portuguès, grec, àrab, alemany, romanès, provençal, rus, persa i sard. De jovenet sovintejava el port de Barcelona per a tractar amb mariners de diferents països i interessar-se per la llengua que parlaven. Aquest detall hauria de ser motiu d'atenció: no passa avui que, tenint ocasió d'entrar en contacte amb altres llengües, tanquem les orelles i l'enteniment perquè només volem configurar la nostra pobra ànima?
Saber conviure amb diverses formes de vida i d'opinions és una actitud que va de la mà amb el respecte i l'interès per la diversitat de llengües que ens envolten. En aquest sentit, les llengües clàssiques, tant pel seu cabal lèxic com per les seves característiques morfosintàctiques, són un ajut inestimable, imprescindible, que ens fan obrir els ulls i copsar el món amb una mirada més ampla i fraterna, plena d'admiració per tot allò que és signe inequívoc d'humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada