diumenge, 30 de desembre de 2018

Sobre parlar i callar

He consultat unes notícies d'Aulus Gel·li per a un treball sobre el Prometeu encadenat i em trobo que en una peça de la trilogia, el Prometeu portador del foc, hi havia un vers  (fr. 351 Mette) que també Eurípides va reproduir: pel que es veu, callar i parlar quan toca ja ve d'antic.
  Id quoque animaduertimus apud Aeschylum ἐν τῷ πυρφόρῳ Προμηθεῖ et apud Euripidem in tragoedia quae inscripta est Ἰνώ, eundem esse uersum absque paucis syllabis. Aeschylus sic:
    σιγῶν θ' ὅπου δεῖ καὶ λέγων τὰ καίρια,
Euripides ita:
    σιγᾶν θ' ὅπου δεῖ καὶ λέγειν ἵν' ἀσφαλές.  
    I també hem observat això, que Èsquil, en el Prometeu portador del foc, i a Eurípides, en la tragèdia que duu per títol Ino, hi ha el mateix vers, tret d'algunes síl·labes. Èsquil diu així:
    "Callant quan cal i dient el que s'escau";
mentre que Eurípides diu així:
    "Callar quan cal i parlar quan és segur."