dilluns, 22 de juliol de 2019

Aquell animal social anomenat «home»

«Està molt bé que hom insisteixi, per evident, que “l’home és un animal social”, però aquesta no ha de ser una raó per a fer-ne un engranatge de cap màquina ni totalitària ni tan sols religiosa.

De fet, per a la seva existència, la societat reposa damunt la solitud personal i inviolable dels seus membres. Si la societat vol ser digna d’aquest nom, cal que sigui feta no de números o d’unitats mecàniques, sinó de persones. Ser una persona suposa ser responsable i lliure, cosa que, al seu torn, suposa solitud interior, sentit d’integritat personal, sentit de la pròpia realitat, com també estar a punt de donar-se a la societat... o de negar-s’hi.

Quan hom està submergit dins una massa d’éssers humans empesos per forces automàtiques, perd la pròpia humanitat i integritat junt amb el saber estimar i l’autodeterminar-se. Quan una societat és feta d’homes desproveïts violentament de la solitud i de la llibertat que els és deguda, aquesta societat es prodreix i comença a supurar ressentiment i odi.

Que ningú no es pensi que el progrés tecnològic guarirà el mal que, com un càncer espiritual, devora els elements vitals de la societat materialista. El remei, únic, és i ha de ser espiritual.»

(Thomas Merton, Thoughts in solitude)