No és gens fàcil reaccionar de manera equilibrada davant decisions que prenen diferents responsables del món educatiu i que afecten l'assignatura de Grec al batxillerat. Amb la Logse vaig veure un únic curs de tres hores (i gràcies), la decisió era inapel·lable i mai no he sabut ben bé de qui emanava. Amb el temps i amb governants de tota mena he vist igualment un safareig de departaments didàctics i desgavells anguniosos a les PAU. Per tal de no allargar el plany em remeto a accions dutes a terme els darrers mesos per Madrid...
Mentrestant la precarietat continua, molt especialment, per als professors de Grec. Un professor que es diu de Grec estima l'assignatura de Grec. I és perfectament comparable a un professor de Literatura espanyola, que estima la seva assignatura: estudia, explica i llegeix autors que, per una o altra raó, li són cars. I el mateix podem dir d'un professor de Filosofia, de Geografia o de Química.
Quan impartim una assignatura és perquè estimem aquella matèria o aquells continguts: diem que som professors de Grec... I «allò que estimem ens diu allò que som.»
De la mateixa manera que no transigim amb el menyspreu contra aquells que estimem perquè configuren allò que som, no podem donar aprovació a ningú que negligeix el Grec o que l'ensarrona i el proscriu o l'anul·la. El jacobinisme arriba a un límit, no s'hi val a continuar dissimulant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada