dilluns, 2 de setembre de 2019

Lucerna Aladdini



El conte original, que prové de Les mil i una nits, va ser traduït al llatí per Arcadius Avellanus (pseudònim de l'hongarès Árkád Mogyoróssy) a partir del recull de Herbert Strang, The Rose Fairy Book (1912). Formava part d'un conjunt de narracions, bellament editades i il·lustrades a les que el nostre llatinista va afegir una adaptació de collita personal de la Faula de Psique i Cupido.* Tot el conjunt va rebre el títol de Fabulae divales i va veure la llum el 1918. No es tracta d'un unicum, ni de bon tros, perquè Avellanus és un pedagog prolífic: els seus escrits abasten des de la revista «Praeco Latinus», fins la traducció de L'illa del tresor de Robert L. Stevenson, entre molts altres.**

En llegir el llibre em va impressionar enormement la facilitat amb què el nostre home escrivia i vaig quedar altament complagut amb el seu llatí, pulcre, elegant, de bon llegir. Durant aquestes setmanes d'estiu vaig preparar una edició d'un conte d'aquestes Fabulae: «Aladí i la làmpada meravellosa». Em sembla adient per a aquells que ja hagin treballat al menys vint capítols del Familia Romana i ja comencin a fer ús del diccionari.

Mentre hom podrà fer-se'l seu des de la plataforma Amazon, a hores d'ara m'agradaria comentar algunes qüestions:

   1. El text llatí està totalment revisat i segons la notació de síl·labes llargues que trobem en els llibres i mètode de Hans Ørberg. Crec que, malgrat l'esforç per a enllestir el text, d'aquesta manera hom disposa d'un reforç per a la comprensió morfosintàctica, i també per al coneixement del lèxic i la prosòdia (no és el mateix, posem per exemple, «līber» [lliure] que «liber» [llibre], ni tampoc «venit» al present que «vēnit» al perfet). La comoditat —i utilitat— són fefaents:
«...quadrāgintā scutellās aureās eiusdem generis gemmīs plēnās, quās anteā mihi tulerās, submittat; oportēbit quamque scutellam ā nigrō servō portārī, ūnumquemque hōrum vicissim ā iuvene venustō, albō servō dūcī.»
De fet, el mateix Avellanus, en algun que altre moment ja escriu «nullá morá», «ornatús», «revertére», «boná suá fortuná», etc. bo i fent avinent que es tracta d'ablatius o genitius o perfets verbals. També en el seu mètode Palaestra afegeix accents damunt les síl·labes llargues. És un ajut que sempre és d'agrair per part del lector.

   2. He eliminat les errades d'impremta i he regularitzat l'ortografia: he canviat «quum» per «cum», «lacryma» per «lacrima», escric «quattuor» en lloc de «quatuor«», etc. tal com es fa en els textos escolars a l'ús. També he eliminat les grafies dels diftongs æ, œ (hom llegirà, per exemple, «fēmina» en lloc de «fœmina», etc.) i he revisat tots els signes de puntuació.

   3. He afegit algunes notes més. De vegades aquestes són molt esquemàtiques (indico una simple equivalència sintàctica o lèxica), però en altres ocasions hi ha breus explicacions extretes i adaptades sobretot del diccionari Forcellini (també dels lèxics de Du Cange i Morgan & Owen).

    4. El conte original estava dividit en dues parts mentre que ara en són quatre. M'ha semblat que així es podia organitzar la lectura en fragments que s'adiuen millor a cada aventura: (1) descobriment de la làmpada, (2) enamorament i casori amb la filla del soldà, (3) rapte de la princesa, (4) venjança final. Aquestes aventures, en ser més breus, són un ajut que facilitaran el tempo, sobretot si es tractava de lectors novells.

   5. Deixo aquí l'enllaç d'aquesta proposta d'exercicis de lectura i comprensió que vaig presentar als Colloquia Latina Barcinonensia VI. Si algú més ha preparat o vol preparar altres exercicis, ja sap que pot contactar amb mi i li'n donaré publicitat: mireu, per exemple, uns altres exercicis de vocabulari.

* Torno breument sobre la Faula de Psique i Cupido: em sembla que prou valdria la pena preparar una edició del text d'aquesta adaptació presentant l'ortografia uniformitzada i assenyalant amb el μακρόν corresponent la quantitat de les vocals llargues. És un treball que es podria fer també en equip. La proposta queda, per tant, oberta.

** Aquests webs recullen la bibliografia disponible a la xarxa: Fòrum de Textkit i també el blog Tusculaneum. Recomano llegir també aquest escrit seu publicat en el New York Times, el mes d'agost de 1908 sobre la metodologia del llatí viu.