diumenge, 17 de novembre del 2019

Contra el Prometeu d'Èsquil

El 1929 Wilhelm Schimdt publicava a Tübingen un treball amb les seves recerques sobre aquesta tragèdia: Untersuchungen zum Gefesselten Prometheus. Confessaré que no he llegit mai el seu estudi però sí que m'ha il·luminat aquest comentari exhaustiu, dels Butlletins de l'Association Guillaume Budé, que no va signat.

No sabria dir fins a quin punt Paul Mazon i, sobretot, Louis Séchan devien quedar aclaparats per la contundència d'algunes afirmacions. En copio les següents paraules (traduïdes de Le mythe de Prométhée, p. 51) que el propi Séchan comentarà àmpliament —per tal de rebatre-les— al seu capítol IV en tractar del pensament i l'autenticitat de la peça:
«De quina manera l'Èsquil que coneixem podria haver quedat captivat per un enemic tan acarnissat contra Zeus; d'un ploraner que demana sense repòs els testimonis de compassió del seu públic femení (les Oceànides), que es desplega teatralment en un espectacle davant cada visitant, i que es vanta de les seves proeses bo i estenent-se amb amenaces enormes; d'un murri que fa camí amb l'ajut de la seva mare Temis, que collporta la seva prudència d'una banda a l'altra i que presumeix, com a primer bé per a la humanitat, d'haver-los procurat cegues esperances; d'un rètor, un improvisador que flirteja amb la seva art de la paraula i la seva capacitat profètica, i que s'atribueix actes dels quals cap llegenda no en sap absolutament res».
[Per als que llegim el llibret de L. Séchan: adjunto aquest full que organitza la bibliografia de manera alfabètica, no per ordre cronològic. Pot anar bé.]