dimarts, 12 de gener de 2021

La medicina, sobre Prometeu

M'ha fet pensar en la pretesa excusa d'aquest article, publicat a la Revista Internacional de Cardiologia, sobre el fetge "immortal" de Prometeu. L'alliberament final de l'heroi en la part final del mite es podria considerar, ens ve a dir, com una evolució paral·lela de la medicina i la humantitat plena d'optimisme: sofriment - malaltia - ciència - esperança - curació - immortalitat.... per bé que no crec que sigui del tot extrapolable a noves formes de tractament i cura de malalts. I, a més, dubto que hagi de recaure només en la figura del tità —i no en la d'Asclepi i Apol·lo, per exemple— el pes del progrés en la ciència mèdica.

De fet, en el catàleg a l'episodi segon de la peça homònima que Prometeu fa de tots els seus benifets, s'arriba a aquesta conclusió: "totes les arts (τέχναι) han arribat als homes gràcies a Prometeu" (v. 506). No s'ha d'identificar, doncs, una τέχνη (la medicina), amb el seu inventor (εὑρητής).

Cap comentari: