S'ha parlat molt del que ha significat la conquesta i annexió de nous territoris o nous continents. L'aparat de propaganda sol parlar, no poques vegades, amb una benevolència que busca trufar-se de qualsevol crítica. Però la realitat, si ens atenim a la intenció de qualsevol conqueridor, és sempre ben explícita i determinada. Per això, negociar condicions o la simple proposta de dialogar amb un conqueridor —que ja es té per guanyador— no fa res més que acréixer els desitjos de mostrar el que aquest és capaç. Ho podem llegir en aquesta anècdota d'Alexandre el Gran, mentre feia campanya per terres d'Àsia i que reporta una carta de Sèneca (Ad Lucil. LIII, 10):
Alexander cuidam ciuitati partem agrorum et dimidium rerum omnium promittenti 'eo, inquit, proposito in Asiam ueni, ut non id acciperem quod dedissetis, sed ut id haberetis quod reliquissem'.
Alexandre digué a una ciutat que li prometia part de les collites i la meitat de tots els béns: «Jo he vingut a l'Àsia, no pas amb la intenció de rebre el que vosaltres em pugueu donar, sinó perquè tinguéssiu allò que deixés.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada