dimarts, 12 de juny de 2007

Amor per la natura


Dedicat a Margalida Capellà, experta en poetesses gregues.

Ànite de Tègea és una poetessa exquisida d'època hel·lenística. Antípatre de Tessalònica la va sobrenomenar com l’"Homer femení" en un epigrama força conegut (Anthol. Palat. IX, 26). Per bé que dels seus versos èpics no se n’ha conservat cap sí que tenim una vintena d’epigrames que toquen ja sia el tema funerari ja sia el paisatge idíl·lic. De fet, molts elements que trobem en la poesia de Teòcrit ja es troben en versos d’Ànite: ella mateixa va viure a l’Arcàdia, com no havia d’impregnar-los d’amor per la natura!

Possiblement un dels més bells epigrames que mai s’hagi escrit sigui aquest que adjunto suara. El més curiós és que no sabem qui parla, potser sigui la natura mateixa, la poetessa, la Musa, un déu del lloc... És igual, gaudiu-ne:

ξεῖν’, ὑπὸ τὰν πτελέαν τετρυμένα γυῖ’ ἀνάπαυσον·
ἁδύ τοι ἐν χλωροῖς πνεῦμα θροεῖ πετάλοις·
πίδακά τ’ ἐκ παγᾶς ψυχρὰν πίε· δὴ γὰρ ὁδίταις
ἄμπαυμ’ ἐν θερμῷ καύματι τοῦτο φίλον.
(Anthologia Graeca, XVI, 228)

"Foraster, fes reposar els teus membres cansats a recer de l’om: un dolç ventijol es deixa sentir entre el verd fullam. I beu l’aigua glaçada de la font perquè és agradós als vianants aquest repòs enmig de la fervent xafogor."



· Nòtula primera: ja sigui per prurit o pel gust d’embellir un text ja prou formós, em sembla un encert --dels molts que té la monumental obra de F. Jacobs (Anthologia Graeca sive poetarum Graecorum lusus ex recensione Brunckii, indices et comm. adiecit F.J. [vols. I-IV], Lipsiae 1794-98; Anthologia Graeca … vols. VI-XIII: Animadversiones in epigrammata Anthologiae Graecae, Lipsiae 1798-1814)-- la proposta πτελέαν (“om”) en lloc de πέτραν del còdex Palatí.
· Segona
: tot i la temptadora proposta de Kaibel, mantinc θερμῷ del còdex en lloc de la conjectura θερινῷ (“estiuenc”).

2 comentaris:

Margalida Capellà ha dit...

No saps, Ramon, com t'agraeixo, en un any difícil per a mi, el fet de dedicar-me aquest bell poema de la poetessa de Tègea i uns elogis que no sé si són prou certs.
Comparteixo l'encert de Jacobs, tot i que vaig seguir l'Antologia Palatina en la meva traducció de Poetesses gregues, PAM 2004:
'Foraster, reposa sota la penya els membres cansats;
dolç, de veres, murmura l'aire entre les fulles verdes;
beu la fresca aigua de la font, car per als caminants
aquesta és una estimada treva en la xardor roent.'
Crec que 'om' és ben encertat i a més coincidiria amb el 'llorer' de la descripció del locus amoenus d'un altre epigrama d'Ànite (Anth. Pal. IX 313), on també toca el topos del fatigatus ab itinere:
'Seu tot tu sota les belles frondoses fulles del llorer,
i treu la dolça beguda de la bella font,
per tal que, els membres que panteixen pels fatics de l'estiu,
els reposis colpits pel buf del zèfir.'
Refresca't en Ànite aquest estiu que promet ser força xafogós!

Margalida

Ramon Torne ha dit...

Margalida,
no és elogiar-te dir que ets experta en poetesses gregues sinó una cosa ben objectiva. Ja miraré de posar altres poemes de l'Antologia: la Maria Àngels Anglada una vegada va dir "aquí hi és tot!"