dimarts, 17 de juliol de 2007

Una Odissea d’oposicions

Un any més, els concursants al cos de professors d’educació secundària han fet front a les proves selectives que l’administració va resoldre convocar el seu dia. No entraré en detalls sobre el desenvolupament de les susdites proves ni en la polèmica per l’absència de prova pràctica... això últim prou se sap i s’ha dit. Les responsabilitats són dels qui governen.
Un bon amic meu, que respon al pseudònim de “Lluís Aimader”, té escrit un poema èpic que relata a la manera del dolce stil omerico, les desventures de l’Alba, una damisel·la acabada de llicenciar, així com els seus viatges i estades per diferents instituts de les terres catalanes... És una petita obra d’art, un homenatge amorós —amb alguna dosi un tant mordaç— als interins tan sacrificats que corren pels nostres centres d’ensenyament (perdó, “educació”),


ma io no vo’ parlar sì altamente,
ch’io divenisse per temenza vile.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Real com la vida,d'interina, mateixa.
Ai las! l'Alba és la meva ànima bessona.

Ramon Torne ha dit...

Em sembla hi ha més ànimes bessones a l'Alba edetana. Oder nicht?

Anònim ha dit...

tots som l'Alba

Anònim ha dit...

Volem un cant (i si pot ser, que siguin dos) amb la mort dels pretendents-emprenyadors que s'han instal·lat als IES!

Ramon Torne ha dit...

Al tercer/a anònim/a: ara no és possible.