Un any més, els concursants al cos de professors d’educació secundària han fet front a les proves selectives que l’administració va resoldre convocar el seu dia. No entraré en detalls sobre el desenvolupament de les susdites proves ni en la polèmica per l’absència de prova pràctica... això últim prou se sap i s’ha dit. Les responsabilitats són dels qui governen.
Un bon amic meu, que respon al pseudònim de “Lluís Aimader”, té escrit un poema èpic que relata a la manera del dolce stil omerico, les desventures de l’Alba, una damisel·la acabada de llicenciar, així com els seus viatges i estades per diferents instituts de les terres catalanes... És una petita obra d’art, un homenatge amorós —amb alguna dosi un tant mordaç— als interins tan sacrificats que corren pels nostres centres d’ensenyament (perdó, “educació”),
ma io no vo’ parlar sì altamente,
ch’io divenisse per temenza vile.
5 comentaris:
Real com la vida,d'interina, mateixa.
Ai las! l'Alba és la meva ànima bessona.
Em sembla hi ha més ànimes bessones a l'Alba edetana. Oder nicht?
tots som l'Alba
Volem un cant (i si pot ser, que siguin dos) amb la mort dels pretendents-emprenyadors que s'han instal·lat als IES!
Al tercer/a anònim/a: ara no és possible.
Publica un comentari a l'entrada