dimecres, 12 setembre de 2007

Una associació de professors de grec?

Sí, per què no? He vist que hi ha una associació de professors de grec a Gal·lícia. Tenen un blog i fins i tot una pàgina web. Em sembla que és una associació que funciona (més o menys, e può si muove). Des del seu blog (o web) es pot accedir per exemple a materials que desconeixia. Ara mateix en destaco els següents:

· L'Atlas de géographie ancienne de L. Carrez (1886)
· L'Atlas antiquus de Justus Perthes (1893)
· Textos en línia de Μικρός ἀποπλούς
· The Stoa consortium

I des d'allí a un bon etcètera.

Ho proposo perquè a Catalunya hi ha, per exemple una associació de neohel·lenistes. I els professors de Grec de tota la vida, doncs, què hem de fer? Ara mateix puc dir que dels que van aprovar les oposicions aquest estiu per a formar part de la plantilla de professors de Grec dels Instituts de Catalunya n'hi ha un bon nombre que no fan classes de grec... o que ja saben que estan en un punt que anirà a parar --més aviat que no tard-- a la pura i simple extinció de la matèria. En altres casos hem de patir per part de compays i directives un ofegament cruel i despietat que ens porta a "reciclar-nos" de mala manera i a deixar de fer el que en principi havia de ser la nostra professió, lanostra dedicació, el nostre primer punt d'interès i, en definitiva, a exercir la docència en la plaça assignada per l'administració per a una disciplina perfectament definida i concreta. De vegades --ho he viscut i m'ho han dit alguns professors companys de grec d'altres centres-- sembla que hem de demanar perdó per existir, gairebé agenollar-nos perquè no ens prenguin els alumnes, perquè ens deixin ensenyar grec... Són situacions humiliants, tan indignes com certes. Un professor de grec ha escrit fins i tot un blog explicant fil per randa les maniobres de molt mal gust (faig servir aquí una expressió ben "moderada") que van fer al seu centre per a fer-lo fora: no és en absolut un cas aïllat. Tot plegat ens passa perquè no hi ha cap vincle d'informació i intercanvi entre nosaltres --o ben pocs--. Crec que hauríem de fer alguna cosa i aquesta cosa passa, en primer lloc, per associar-nos: de la manera que sigui, però unir-nos, conéixer-nos, ajudar-nos. Poso, doncs, el blog i tots els meus mitjans al servei d'aquest fi. Aquesta associació, per començar, obriria les portes a tots aquells (tant de llatí, com d'altres àrees i de manera especial als alumnes d'universitat, futurs professors) que vulguin fer costat a aquesta causa: no hi ha dret si en un centre no hi ha Grec!

20 comentaris:

Nuria Cruz ha dit...

Hola, Ramón,

estic completament d'acord amb tu en que es necessari, imprescindible diria jo que els profes de grec (de clàssiques en general) estiguem en contacte per passar-nos informació i per fer pinya pel que faci falta. Això ens ajudaria molt a tots
plegats. Respecte a allò que dius de reciclar-nos, penso el mateix: un any fent llatí­ i grec i un altre fent llatí­ i educació per la ciutadania (ho veig venir). En conclusió: no crec que s'ens valori als centres. Hauriem de crear aquesta associació i fer-ho d'una manera seriosa i eficient. Conteu amb mi pel que faci falta. Salut!

Muriel Sánchez ha dit...

también estaría interesada en formar parte de una asociación que agrupe alos profesores y futuros profesores (mi caso) de clásicas

Carlos Goñi ha dit...

Ramon,
ja saps que jo no sóc professor de grec (encara que hagi escrit algun llibre sobre cultura clàssica), però estic d'acord amb tu i recolzo la proposta. Si no es valora als professors és perquè no es creu en allò que ensenyen. Força!

Marià Betriu ha dit...

Estic d'acord en tot el que es pugui proposar per defensar el Grec (tot i que jo sóc professor de llatí, fa anys que sobrevisc gràcies al grec). Aquest any he tocat fons: 1 alumne de 1r de batx. De moment em deixen fer classe, però ja veurem com acaba tot. La veritat és que no sé què fer per a potenciar les humanitats al meu centre. Potser es podria començar amb un intecanvi d'idees dels companys que aconsegueixen mantenir un quòrum acceptable (més de 6 alumnes???)
En fi, espero seguir en contacte.
Marià Betriu

Guillem Cintas ha dit...

Bon dia Ramon

La idea d'una associació de professors de grec crec que és útil i necessària. Però correm el risc que només es tracti d'un brindis al sol si al darrera no hi ha una feina coherent i correcta... Perquè, per quina raó ens haurien de fer cas?
L'aconseguir que ens facin cas només s'aconsegueix mitjançant una recepte doble: que hi hagi molta gent darrera d'una associació reconeguda per aquests mateixos professors com a representant de les seves reivindicacions.
Si no s'aconsegueix això, qualsevol idea que es vulgui presentar està condemnada al fracàs.
Llavors, crec que el camí és clar: fundar/crear una societat, amb uns estatuts, amb una Junta Directiva i que la seva base social sigu prou àmplia com per aconseguir que quan hi hagi un conflicte se'ns rebi al Departament.
Jo deixo aquí aquesta idea.
Si cal donar-li suport, jo li dono, i recolço tot el que pugui, i més. Però crec que si no hi ha el, diguem-ne, 60% del professorat de clàssiques (i no només grec, tot i que el grec encara està pitjor que el llatí), no tindrem cap mena de força.
Bé, millor callo, que ja he escrit massa.
Una abraçada a tots.

Guillem Cintas

ALbert Rodríguez ha dit...

Ramon,
Em sembla molt bona idea. No sé si serviria per aconseguir més hores de grec als centres de secundària però potser podríem mantenir el poc que tenim i intercanviar opinions i material.
Ànims que han de venir temps més propicis. Fortuna audaces iuuat
Albert Rodríguez

Sebastià Giralt ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sebastià Giralt ha dit...

Només els professors de grec? Jo crec que ara ja queden ben pocs professors que només siguin de grec (o només de llatí) i d'altra banda és un malbaratament dispersar esforços quan els problemes en gran part són comuns per al conjunt de les clàssiques.

Anònim ha dit...

Gemma Montoya:

Totalment d'acord, ens estem perdent, millor dit diluint,en la marasma de les reformes i contrareformes. I els alumnes no valoren la nostra feina. Jo vaig decidir, i n'estic molt contenta, fer Aula d'Acollida perquè al menys els alumnes aprenen. Crec que el que s'haira de fer és anar ofertant crèdits des de primer, encara que no siguin ben bé de clàssiques, però que poguem incloure de manera paulatina les clàssiques i anar fent escola en el mateix centre, i que els alumnes ENS DEMANIN com a profes i així les direccions potser ens tindrin en compte.

santi ha dit...

D'acord amb Gemma. Ens caldrá començar de baix per guanyar-mos de nou l'administració, que és l'última responsable del nostre desprestigi. Però no l'única, crec que la falta de renovació metodològica i la rutina acadèmica de molts ens ha portat també a aquesta situació. Per aixó cal estar en contacte per intercanviar exeperiències. Potser açò ho fem ja gràcies a la ret, però ens falta major esperit de lluïta comú. Benvinguda qualsevol associació que tinga aquest objectiu, tot i que jo obriría l'espai i no posaría límits ni de territori ni de llengua ni d'especialitat. Quants més clàssics i (neo)hel.lenistes sigam més força farem.

Ramon Torné ha dit...

De moment moltes gràcies pels vostres comentaris. Pensò, però, que hi ha coses a matisar o a completar. Us animo a fer conèixer les vostres opinions o les situacions en què us trobeu. Es podria comparar quines garanties té el llatí respecte el grec al batxillerat, per exemple.

Blai ha dit...

La veritat és que els professors de clàssiques hem (ho diu un futur professor) d'estar units, o sinó ens faran fora del panorama educatiu. I no podem permetre que les clàssiques queden desplaçades!

Salut!

Maurici Tarragó ha dit...

Benvolgut Ramon,

m'he estat llegint la teva proposta així com els enllaços i els comentaris i m'he animat a participar amb vosaltres (segur que de gent no en faltarà!!) en aquest projecte de l'associació de professors. Jo he estat treballant com a substitut-interí durant tres anys i he conegut la realitat dels professors de clàssiques en molts centres. Hi ha casos que són força desesperants, des de gent que pateix "bullying" al claustre/departament o d'altres als que no tan descaradament els han anat retallant hores de clàssiques. Crec molt necessària una associació d'aquest tipus, sincerament no crec que puguem canviar el món, però almenys així podrem donar suport i ajudar altres companys que estiguin en aquests casos. Contra més siguem, més forta serà la nostra veu.

Per la meva banda, comentaré això amb els meus companys de clàssiques i m'agradaria participar en aquest projecte activament: no dubtis en comptar amb mi!

Fins aviat,

Maurici Tarragó

Anònim ha dit...

Com a recent ex alumne de grec i llatí trobo, i ho dic amb tot el respecte cap a vosaltres, que aquestes matèries són una enorme pèrdua de temps, al menys tal com estan plantejades.

Ramon Torne ha dit...

Només el grec i el llatí o també altres assignatures (també tal com estan plantejades)? Pensa que els professors de grec i llatí n'hem hagut d'impartir moltes altres d'assignatures (d'una gran varietat, més de la que podries imaginar) i prou coincidim a dir que això segon sí que és una enorme (molt més enorme) pèrdua de temps.

Anònim ha dit...

Si has tingut un mal profe et compadeixo. Això pot passar a qüalsevol i sempre es una perdua de temps.

Marc

Anònim ha dit...

Entenc que defenseu la vostra vocació, però veig innecessària la presència d'aquestes matèries al batxillerat. Efectivament el programa no és pa echar cohetes, n'és exemple l'anglès, però al menys és una realitat actual i serveix per alguna cosa. No acabo d'entendre la utilitat de saber les declinacions, traduir textos, i la resta pel que fa la llengua. He tingut bons profes, i això ho sé de cert, i quan els he manifestat aquest pensament m'han contestat amb poc convenciment. Potser hauríem de modernitzar-nos una mica.

Ramon Torne ha dit...

Benvolguts anònims,
respecto la vostra opinió (segurament fundada sobre unes experiències concretes i personals) i lamento que no hàgiu arribat a estimar els clàssics. Jutjar les matèries de batxillerat sota uns suposats paràmetres de "modernitat" i/o "utilitat" (que en els vostres casos són del tot subjectius i dels quals desconec els fonaments) no ho és tot. A la vida hi ha més paràmetres, molts més. Quedar-se en impressions no porta enlloc. A més a més he de dir que la didàctica del grec s'ha modernitzat, i tant! Només cal donar una ullada als cursos d'actualització, col·loquis, etc. que s'han fet per a posar-se al dia i millorar la didàctica i modernitzar-nos, no "una mica", sinó realment i amb tots els ets i uts.

Oscar Cebolla ha dit...

Estic d'acord amb la necessitat de promoure una associació de professors de grec,perquè si no desapareixerà dels instituts.
Óscar Cebolla

Gabriel Almirante ha dit...

Vaig llegir el teu post referent a la creació d'una associació de profes de grec i em sembla molt bona la idea. Com que hi havia força comentaris en favor de la idea, finalment no vaig afegir cap altre comentari per no repetir el que molts pensem, que alguna mena d'associació és necessària, de profes de grec, o de clàssiques en general. Qualsevol iniciativa en aquest sentit compta amb el meu suport.

Salut,
Gabriel