dimecres, 3 d’octubre de 2007

Posicionament del teatre grec (especialment la comèdia) davant l'acció política

Novament manllevo unes reflexions tretes de Cristián Carandell (del seu pròleg a Aristòfanes, Lisístrata, Barcelona, Institut del Teatre, 2ª ed. 2000, p. 10) que il·luminen i puntualitzen molt bé a quina distància de la ideologia es queda l'art en el teatre.
El camí de l'acció porta a la superació del conflicte: no hi ha diferències, en això, entre tragèdia i comèdia. Però, mentre que la tragèdia fa reviure l'heroi del mite immers en el conflicte primordial, la comèdia es remet al conflicte actual. I proposa una solució, absurda només per aquells que, d'acord amb la brillant paradoxa del sofista Gòrgias, no té la saviesa de deixar-se enganyar. És clar que en termes purament racionals n'és, d'absurda. Però precisament en la seva absurditat rau la seva força. L'acció enfront del conflicte actual és l'acció real, l'acció política. L'art pot ser polític, sí, però no pot identificar-se amb l'acció política. La comicitat provoca la transformació que permet superar el conflicte. La deformació grotesca, paradoxalment, permet a l'art apropiar-se la realitat i incidir-hi.

2 comentaris:

Lídia R.E. ha dit...

hola Ramon,
doncs mira, justament estic llegint aquell famós llibre del Bowra, "La Atenas de Pericles", on també parla d'aquest tema, que és molt interessant.És interessant veure que no hi havia límit en la comèdia a l'hora de riure's dels polítics o de dir les més vulgars grolleries. Precisament comentar com Pèricles i la seva família foren ridiculitzats i com ell mai no va censurar la comèdia tot i els atacs personals constants que va patir.
I fixa't, ara no pots ni fer un dibuix de mal gust sobre el Rei.....
Espero que estiguis bé!

Ramon Torne ha dit...

Bona nit, Lídia,

encantat de saludar-te. Casualment he entrat al blog per a posar el tema de demà, que serà un hàpax.
Certament tens raó en el que dius. La democràcia permet... fins a uns límits que --segons diuen-- ens imposem nosaltres mateixos. Ai! Tanta hipocresia...
També desitjoque a casa vostra estigueu tots bé!