Posicionament del teatre grec (especialment la comèdia) davant l'acció política

Novament manllevo unes reflexions tretes de Cristián Carandell (del seu pròleg a Aristòfanes, Lisístrata, Barcelona, Institut del Teatre, 2ª ed. 2000, p. 10) que il·luminen i puntualitzen molt bé a quina distància de la ideologia es queda l'art en el teatre.

El camí de l'acció porta a la superació del conflicte: no hi ha diferències, en això, entre tragèdia i comèdia. Però, mentre que la tragèdia fa reviure l'heroi del mite immers en el conflicte primordial, la comèdia es remet al conflicte actual. I proposa una solució, absurda només per aquells que, d'acord amb la brillant paradoxa del sofista Gòrgias, no té la saviesa de deixar-se enganyar. És clar que en termes purament racionals n'és, d'absurda. Però precisament en la seva absurditat rau la seva força. L'acció enfront del conflicte actual és l'acció real, l'acció política. L'art pot ser polític, sí, però no pot identificar-se amb l'acció política. La comicitat provoca la transformació que permet superar el conflicte. La deformació grotesca, paradoxalment, permet a l'art apropiar-se la realitat i incidir-hi.