divendres, 16 de novembre de 2007

Robert Herrick recrea el «carpe diem»

Dedicat a la Teresa Quintillà,
experta en poesia llatina i tradició clàssica.


La primera vegada que vaig tenir notícia d'aquest poeta anglès va ser llegint La tradición clásica de Gilbert Highet publicat pel Fondo de Cultura Económica (que havia de ser "Ecuménica"). En fa esment en el cap. XII del primer tom i ens el presenta al costat de Ben Jonson. Diu de l'obra lírica de Herrick i Jonson que "estan tan amarades de la poesia d'Horaci que no podem parlar ni en termes d'imitació".

Amb la idea del tòpic del carpe diem horacià (Carm. I 11) que el pseudo-Ausoni va reblar amb el collige virgo rosas vitae (De rosis nasc. 47) voldria llegir novament un poema de Robert Herrick. Segons recorda el professor Gabriel Laguna, aquest tòpic convida al gaudi amorós abans no arribi la vellesa per tal com dóna una visió de la vida des d'un hedonisme lligada a l'immanentisme (només importa la vida present) i a la negació de qualsevol transcendentalisme (gairebé irreverent per al moralisme cristià). La seva universalització sense límits és un fet del tot provat (fins i tot s'hi podrà afegir un poema de Luis Alberto de Cuenca, Collige virgo rosas). Com sigui, el tex que vull presentar està adreçat "A les noies, perquè donin importància al temps". El copio tot seguit:
To the Virgins, to make much of time

Gather ye rosebuds while ye may,
Old time is still a-flying;
And this same flower that smiles today
Tomorrow will be dying.

The glorious lamp of heaven, the sun,
The higher he’s a-getting,
The sooner will his race be run,
And nearer he’s to setting.

That age is best which is the first,
When youth and blood are warmer;
But being spent, the worse, and worst
Times still succeed the former.

Then be not coy, but use your time,
And, while ye may, go marry;
For, having lost but once your prime,
You may forever tarry.
Aquest n'és el meu intent de traducció:
Colliu poncelles de roses mentre pugueu,
el temps envellit vola tothora;
i aquesta mateixa flor que avui riu
demà s'estarà morint.

La gloriosa làmpada del cel, el sol,
com més alt arriba
més aviat haurà acabat la cursa
i més a prop estarà de la posta.

Aquesta edat és la millor, que és la primera,
quan la joventut i la sang bullen.
Però en consumir-se és pitjor; i els pitjors
temps sempre vénen després dels primers.

Així, no us encongiu, ans aprofiteu el temps,
i mentre pugueu, caseu-vos.
Perquè un cop perduda la flor de la vida
per sempre més us podeu quedar enrera.
El primer vers fa ressonar de manera nítida l'esmentat "collige, virgo, rosas" i tot al llarg dels versos repassa les idees de sempre: el temps que fuig, el demà incert, els dies/la vida que declina, l'alegre i delitosa joventut, els casoris que rebutgen les tímides donzelles...

Referint-se a aquest primer vers del poema de Herrick, un pintor prerafaelita, John William Waterhouse, va pintar un dos quadres: el primer el 1908; el segon, un any després, el 1909. El títol d'aquests dos quadres és el mateix, i ambdós tenen per títol "Gather ye rosebuds while ye may". Aquí els teniu:

(Pintura a l'oli del 1908)


(Pintura a l'oli del 1909)

Més. Hi ha un moment de la pel·lícula de Robin Williams Dead's Poet's Society (1989), en què aquells quatre primers versos de Herrick tornen a prendre protagonisme. Fixeu-vos com aquesta escena està molt ben plantejada. Ja estaria bé que algú ho aconseguís realment!