dilluns, 4 de maig de 2009

Arran d'una bona notícia

Ja sabem que un flor --o dues-- no fa primavera. Però és motiu d'alegria esperançadora que avui hagin atorgat els premis edublogs 2009 a dos blogs clàssics de casa nostra: Clàssics a la romana i El fil de les clàssiques. El primer amb una baldufa d'or com a blog de batxillerat, el segon amb una baldufa de plata com a blog de professors. Com que veig que altres professors com Fernando Lillo hi han dedicat un post, m'ha semblat també que l'ocasió bé valia la pena.

Rerum laetitia moratur adhuc (Sen. De brevitate vitae I, 4, 3: "l'alegria de la realitat encara s'ajorna"). Certament el treball immens del professorat de clàssiques que és darrere el PC hores i hores, explorant les possibilitats de la xarxa, cercant informació o posant-la a l'abast de l'alumnat i aprofitant-ne qualsevol recurs didàctic mereix molt més que un premi: diria que marquen un camí a seguir, il·lusionat i exigent, un exemple que els responsables del sistema educatiu haurien de tenir en compte seriosament. I no només per a habilitar les fonts Unicode per al grec a la XTEC --una rifada que ja denota per on volen que anem-- sinó per a rectificar les seves intencions, l'embut estret per on ens volen encabir.

No són pocs els centres on el grec de batxillerat és a punt de desaparèixer, en molts altres ja ha desaparegut del tot. L'ocasió dóna possibilitat a la valentia per a clamar una vegada més: som vius, els de clàssiques no som una cosa encarcarada o inútil, donem la talla i amb una qualitat reconeguda, què més hem de fer? Haver de demostrar cada dia qui ets i què vals davant d'obsessos buròcrates incultes amarats de pseudopedagogia és la cosa més tristíssima del món. Per això afirmo que mentre la Generalitat de Catalunya no procuri les dotacions de professorat necessàries (com a mínim un professor i mig, com a mínim un departament de clàssiques a cada IES) per a que les matèries de clàssiques s'imparteixin amb totes llurs possibilitats en tots els centres de Catalunya, l'ofegament salvatge i l'anècdota cada dia més insulsa tornaran a ser la tònica general en les nostres disciplines; una gran pena, per no dir una gran estafa o una gran barbàrie.

6 comentaris:

Montse ha dit...

Gràcies Ramon pel teu esment als premis edublog i per la teva felicitació que ens vas deixar en le bloc.
Estem orgullosos i contents del premi, que no seria possible sense que altres blocs com el teu, o com el treball de Chiron, no ens haguessin esperonat a fer aquest treball amb els alumnes. Són ells els vertaders guanyadors del premi.
Les clàssiques es mereixen aquesta presència al ciberespai, per a la seva difusió i perquè se'ns tingui presents en els curriculums, per exemple.
Gràcies a tots i endavant!!

Margalida ha dit...

Moltes gràcies, Ramon! Crec que premis com aquest a nivell nacional o Premis Blocs Catalunya ens ajuden a difondre la nostra feina fora de les aules i del nostre cenacle d'ivori. Aquests premis ens donen prestigi com a col·lectiu i revitalitzen no sols les clàssiques sinó també les humanitats en general. La baldufa d'argent en la categoria de professors és per tots aquells professors de clàssiques, especialment Chiron, que breguem per sortir endavant tot adaptant-nos als nous temps amb il·lusió. Per molts anys clàssiques!
Margalida Capellà

Jordi Farràs ha dit...

Algú de la Generalitat ha felicitat aquests profes? O tindrem que xupar e-learning tutoritzat pels manguis del Departament?

Jaume ha dit...

Moltes felicitats als autors dels blogs, que es mereixen aquest premi i més. La situació de les clàssiques a Catalunya és tan o més dolenta com a la resta d'Espanya - però no d'Europa. Els professors d'aquestes matèries a secundària i batxillerat estan (esteu), en general, fent una feina admirable, no només amb les TIC, ans també amb la renovació didàctica de les nostres matèries o amb l'entusiasme per impartir-les.

In tenui labor, at tenuis non est gloria (Virgili).

Salutacions,

Jaume

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Sí, Jaume, la situació és dolenta, intencionadament dolenta. Dol que l'administració educativa faci el sord i continuï amb la seva marxa inexorable cap a l'extermini massiu del grec (i, d'aquí a un temps, del llatí).

escoin ha dit...

Però, de què ens queixem, si la gent amb pes intel·lectual mai ha defensat seriosament les clàssiques a la secundària??? A Sitges, en el transcurs d´un congrés de clàssiques de ja fa uns anys, un catedràtic universirtari de grec va dir en "petit comité" que la situació del grec i el llatí a la secundària "no és el nostre problema" (jo hi era present, no m´ho ha explicat ningú). O no recordeu un article periodístic d´un insigne llatinista català (ja mort) dubtant de la conveniència d´estudiar tres anys de llatí (quan encara existia el BUP i el COU), afirmant que " o el llatí s´estudia molt o més val no estudiar-lo"? De què ens queixem, si som els primers en no defensar les nostres matèries a l´ensenyament secundari? De què ens queixem?