dimecres, 5 d’agost de 2009

Èdip davant l’esfinx


A petició de la professora Marta Gallart tradueixo el famós enigma de l’esfinx. Són cinc hexàmetres que es troben recollits en dos manuscrits notables que transmeten les tragèdies de Sòfocles (un parisí del s. XIII i un altre, conservat a la bibl. laurenciana de Florència datat al segle XI, més coneguts per les sigles A i L respectivament); l'enigma també es troba en uns escolis de les Fenícies d’Eurípides i, finalment, Ateneu el posa en boca d’Asclepíades, un deixeble d'Isòcrates, al Banquet dels sofistes (X, 456 b). En edicions a l’ús de les peces sofòclies (p. ex. la de A.C. Pearson, que és la que vaig comprar durant els estudis de la carrera) sol precedir la magna tragèdia del dramaturg atenès.

Tὸ τῆς Σφιγγὸς αἴνιγμα

ἔστι δίπουν ἐπὶ γῆς καὶ τετράπον, οὗ μία φωνή,
καὶ τρίπον· ἀλλάσσει δὲ φυὴν μόνον ὅσσ' ἐπὶ γαῖαν
ἑρπετὰ κινεῖται ἀνά τ' αἰθέρα καὶ κατὰ πόντον.
ἀλλ' ὁπόταν πλείστοισιν ἐρειδόμενον ποσὶ βαίνῃ,
ἔνθα τάχος γυίοισιν ἀφαυρότατον πέλει αὐτοῦ.

2. φύσιν et βοὴν v. l. // 3. γίνεται L // 4. πλεόνεσσιν schol. Eur. fortasse rectius videas // 5 μένος pro τάχος schol. Eur.

Té dos peus damunt la terra, quatre peus, una sola veu, tres peus. És l'únic que canvia la seva natura de tots els qui petgen la terra, el cel i el mar. Ara, quan es repenja en més peus per caminar, aleshores l’embranzida dels seus genolls esdevé més feble.

Jean-Auguste-Dominique Ingres, Èdip i l'Esfinx (1808)