Aristòtil i Alexandre al nimfeu de Mieza

Imatges realment impressionants que el blog ΗΛΙΟΔΡΟΜΙΟN ha recollit del bosc sagrat de les Nimfes de Mieza a Macedònia. En aquest paisatge tan idíl·lic mestre i deixeble conversaven, l'un ensenyava l'altre... Qui no ho voldria visitar i recórrer amb l'ànima encesa? Qui no enveja els dies d'aquell jove, cridat a dir-se gran per a la història, al costat del seu mestre? I no enyoraria el mestre el temps que va passar al costat del seu alumne?

Som a meitat de vacances i ahir vaig rebre un correu d'un alumne de grec que ha acabat 2n de batxillerat: «Doncs mira, ara estava acabant d'arxivar tots els apunts de llatí i grec i no he pogut evitar enviar-te un email per agrair-te totes les coses que has fet per nosaltres, el que ens has ajudat...» Sí, em va costar acabar de llegir l'email i, havent-lo tornat a llegir, em vaig reafirmar en la convicció que una actitud humana autènticament viscuda té un efecte més gran i fa pensar molt més que cap altra cosa.

Com a lloc d'estudi i de sojorn els assignà (Filip) el nimfeu de vora Mieza, on encara avui ensenyen els pedrissos d'Aristòtil per a seure i els calladissos d'arbres per a passejars-se a l'ombra. Sembla que Alexandre no solament va rebre d'ell la doctrina moral i política, sinó que participà així mateix en aquells ensenyaments secrets i més profunds que els filòsofs anomenaven pròpiament acroamàtics i epòptics i que no comunicaven al vulgar. (Plutarc, Alexandre, cap. VII, 5-6)

Σχολὴν μὲν οὖν αὐτοῖς καὶ διατριβὴν τὸ περὶ Μίεζαν Νυμφαῖον ἀπέδειξεν, ὅπου μέχρι νῦν Ἀριστοτέλους ἕδρας τε λιθίνας καὶ ὑποσκίους περιπάτους δεικνύουσιν.
Ἔοικε δ Ἀλέξανδρος οὐ μόνον τὸν ἠθικὸν καὶ πολιτικὸν παραλαβεῖν λόγον, ἀλλὰ καὶ τῶν ἀποῤῥήτων καὶ βαθυτέρων διδασκαλιῶν, ἃς οἱ ἄνδρες ἰδίως ἀκροατικὰς καὶ ἐποπτικὰς προσαγορεύοντες οὐκ ἐξέφερον εἰς πολλούς, μετασχεῖν.