dissabte, 23 d’abril de 2011

Horaci, Epode III

Juntament amb la selecció d'Odes que trobareu a la revista Sarasuati i el famós epode II que vaig traduir dies enrera, les PAU d'enguany preveuen la lectura de l'epode III, dedicat a Mecenas. És un epode jocós, conegut també  com "la maledicció de l'all". Diuen que Mecenas havia obsequiat Horaci amb un dinar farcit de viandes i menges amb all... aliment que aquest detestava. Per això va respondre amb aquests versos, que tenen un començament realment encès, gairebé apocalíptic per les execracions que hi llegim. Com sigui, el que ve a mostrar el poema de manera inequívoca, sobretot en la seva part final, és que l'amistat entre Mecenas i Horaci permetia algunes facècies i bromes com aquesta. De fet, l'epode III no es tingut pas entre els més punyents del poeta si el comparem amb el IV (a un llibert que s'ha fet ric), el VIII (contra una dona de vida llicenciosa) o el X (adreçat a Mevi, un poetastre).

En una festa com avui, la diada de Sant Jordi 2011, amb llibres i roses per a tots, no podia faltar una nova referència literària. Espero que passeu una feliç diada i que el poema us sigui profitós.

* * *

                    EPODVS III

                    Parentis olim siquis impia manu
                    senile guttur fregerit,
                    edit cicutis alium nocentius.
                    o dura messorum ilia!
                    quid hoc veneni saevit in praecordiis? [5]
                    num viperinus his cruor
                    incoctus herbis me fefellit? an malas
                    Canidia tractavit dapes?
                    ut Argonautas praeter omnis candidum
                    Medea mirata est ducem, [10]
                    ignota tauris illigaturum iuga
                    perunxit hoc Iasonem;
                    hoc delibutis ulta donis paelicem
                    serpente fugit alite.
                    nec tantus umquam siderum insedit vapor [15]
                    siticulosae Apuliae
                    nec munus umeris efficacis Herculis
                    inarsit aestuosius.
                    at si quid umquam tale concupiveris,
                    iocose Maecenas, precor, [20]
                    manum puella savio opponat tuo,
                    extrema et in sponda cubet.



EPODE TERCER

Si mai algú ha escanyat el seu pare ancià amb mà impia, que mengi all, més dolent que la cicuta. Oh entranyes despietades dels qui en fan la collita! Quin verí és aquest que em consumeix l’estómac? És que, sense saber-ho, he menjat sang d’escurçó cuita amb aquestes plantes, o potser Canídia [1] va adobar aitals menges malignes?
            Quan Medea fou colpida d’amor [10], d’entre tots els argonautes, pel seu esplèndid capità, és amb all que untà Jàson per tal que sotmetés els toros al jou desconegut; i ella, un cop es va venjar de la seva concubina rival amb els regals impregnats d’all, va fugir dalt d’un drac amb ales.
Possible retrat d'Horaci
(del blog d'Antonio Martín Ortiz)
            Mai no ha caigut una xafogor tan gran damunt l’assedegada Apúlia, i mai no va cremar un regal més abrusador damunt les espatlles d’Hèrcules dominador.
            Però si algun cop has desitjat una cosa semblant [20], jocós Mecenas, prego perquè la teva xicota aturi amb la mà el teu bes i jegui a l’altre cap de llit.


[1] Nom d’una fetillera que Horaci esmenta també en altres epodes (el 5 i el 17).

4 comentaris:

ANTONIO MARTÍN ORTIZ. ha dit...

Amic Ramon,

Gràcies per fer-nos gaudir d’aquest poema tan horacià. T’haig de dir que la traducció que fas es magnífica. Et felicito per la teva tasca de divulgació dels Clàssics

La imatge d’Horaci, com es pot comprobar en el meu blog, està treta de la Bibliotheca Augustana, en la que hi ha un bon recull de textos Grecs i Llatíns.

Una abraçada, y feliç dia Sant Jordi.

Antonio

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Moltes gràcies, Antonio. Ara mateix hi dono una ullada.

ANTONIO MARTÍN ORTIZ. ha dit...

Amic Ramon,

Cercant coses de Simònides, he trovat una pàgina que podria interessar-te. Si és el cas, fes click aquí.

Una abraçada.

Antonio

Ramon Torné Teixidó ha dit...

Moltes gràcies novament.És una antologia molt ben preparada, molt ben feta. Crec que val la pena treure profit dels textos que conté!