A Salvador Iborra

Jo també vaig conèixer el poeta Salvador Iborra. Durant un mes i escaig vàrem treballar junts, a l'Institut de Matadepera. Li agradava Catul, i també Horaci. Com que veia que a les classes segueixo el LLPSI li feia gràcia llegir-ne algun que altre paràgraf i me'l repetia de cor. Em va regalar un exemplar del seu últim llibre, Els cosos oblidats, amb una dedicatòria que considero exagerada. Era un home senzill i agraït, discret, capficat en les seves lectures sobre teoria literària i les seves cavil·lacions. A finals de setembre ens vàrem assabentar de la seva tràgica mort. Amb aquest breu apunt també li vull retre homenatge. La seva obra (i el seu blog) han quedat a mans d'un futur inacabat, clos a destemps, com en una ruta inconeguda. Confio que altres poetes del país valencià, com Josep Lluís Roig, sabran valorar la seva aportació i art profundament personals.