divendres, 1 de febrer de 2013

Rellegint el símil de la caverna de Plató

Rellegint el símil de la caverna de Plató em venia pensar que es pot atribuir al filòsof un paper semblant, tot salvant les distàncies, al del profeta: el seu poble, la polis, ha de ser dut per camins que no el portin a l’engany per via d’aparences i confusions. Aquest home s’ha de comprometre a ser el guia de la vida política per bé que el comú de la gent, que viuen sota la fàtua retòrica amarada de relativisme, no se’l vulguin escoltar. Mentrestant, el substrat inferior de l’escala social d’aquesta República ideal, amb el seu treball manual haurà de mantenir aquells que mantenen l’entramat de la ciutat governada per savis vertaders (filòsofs-reis) que es perpetuen en el poder gràcies a uns guardians irrevocablement fidels.