dimarts, 12 d’agost de 2014

Quan el temps posa les coses al seu lloc

El curs 1988-89, l'últim de la carrera, vaig treure'm també el Certificat d'Aptitud Pedgògica. Recordo que érem un grup d'uns trenta alumnes. Anàvem a una aula del tercer pis, a plaça Universitat, on ens feien xerrades variades, de diferents temes, que ens havien de servir per a entrar sense massa angoixa a una aula de BUP i COU a impartir les classes de Grec i Llatí. El treball final consistia a preparar una programació d'una EATP que en la nova nomenclatura de la Reforma havia d'anomenar-se "crèdit variable".

He estat fent dissabte i, mira per on, m'han vingut a les mans unes fotocòpies de dues programacions hipotèticament destinades al pla d'estudis Logse, avui extingit, iniciat de manera experimental cap al 1984 i legislat a partir del 1990. En llegir-les, i mirant-m'ho amb la perspectiva de qui ha impartit classes durant la Logse durant dues dècades, difícilment podria dir tot el que m'ha passat pel cap. Tot i les reticències i desconfiança que encara avui genera el sistema logsià, dubto si mai algú pugué preveure realment què és el que aquesta llei suposa; però entre la seva teoria i la trista realitat viscuda hi ha una distància com de la terra a la lluna.

He escanejat dues programacions de dues "assignatures optatives" inventades ad hoc per alguns companys d'aquell curs del CAP. La primera és L'Odissea i la seva influència en la tradició posterior. La segona té el següent títol, que podríem recomanar per a altres nivells que no els de secundària: Memòria del passat, revelació del futur. Poetes, profetes i endevins al món grec. Recordo que la primera cosa que ja aleshores ens recomanaven és que, sobretot, convenia proposar temes atractius, no difícils i que no penséssim gaire a ensenyar grec, ni llatí... Més aviat calia una temàtica "de ruptura", innovadora, àmplia, interdisciplinar, que no s'entretingués en futeses lingüístiques, que estigués atenta a la revolució pedagògica que s'anava a produir, una revolució congnitiva, potser fins existencial. Les "programacions" no han pouat en el vocabulari logsià, que encara no era oficial. Potser un dia expliqui alguna cosa d'un curs de formació bàsica per a la reforma (el títol era, més o menys aquest) l'estiu del 1992. Cadascú, segons la manera com li hagi anat, podrà reflexionar sobre el fet que, amb el temps, totes aquestes intencions destinades a joves de 17 anys, avui per avui difícilment podrien ser aptes per a detallar les competències bàsiques que corsequen el dia a dia de la vida d'un institut de secundària. No és moment ni lloc per a fer sortir a la llum detalls que no s'adiuen a la pàgina, només deixo aquí els dos documents.