Al final de la seva Notícia Preliminar de les Hel·lèniques, Jean Hatzfeld fa una reflexió que puntualitza el distintiu d'abella àtica que tant s'havia aplicat a Xenofont.
«Après tant d'années passées d'abord en Asie, au milieu de mercenaires venus de tous les points du monde grec, puis dans les villes doriennes du Péloponnèse, Xénophon ne pouvait pas être un modèle d'atticisme, et il ne faut pas s'étonner de trouver chez lui un vocabulaire et une morphologie un peu mêlés, première manifestation, on l'ha très bien dit, d'une κοινὴ littéraire.» (p. 27)
L'explicació que dona sobre l'apel·latiu de la Suda —i que va fer llarga fortuna— quan parla del polígraf com d'una ἀττικὴ μέλιττα, és que no es referia tant a la seva correcció com a una «dolça simplicitat» del seu estil («melle dulcior» diu Ciceró).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada