L'esquema que precedeix aquestes línies s'inspira en el capítol que dedica Jesús de la Villa a aquesta obra mestra dins el llibre col·lectiu editat per Pilar Hualde Pascual i Manuel Sanz Morales, La literatura griega y su tradición. La Telemàquia, que devia constituir-se en un poema independent, explica esdeveniments paral·lels als que viu Ulisses amb Calipso i a l'illa dels feacis. Si un aede el volia afegir a l'Odissea, difícilment podia fer-ho a meitat del poema, atès que una digressió de quatre cants no hauria pogut aguantar la nova estructura. L'única solució era, doncs, incorporar la Telemàquia al principi de tot i canviar la persona narrativa —de tercera a primera— mentre Ulisses explica les seves peripècies, que tant devien agradar als oients, a la cort d'Alcínous estant, a la manera de flashback. A partir del cant XV pare i fill es reuneixen, prenen venjança dels pretendents bo i acabant amb un epíleg, el cant XXIV, també curull de materials ben heterogenis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada