"Was bleibet aber, stiften die Dichter" (Hölderlin). Allò que queda ho van crear els poetes. Sponte sua, aquestes paraules vénen al meu record molts cops, sobretot darrerament. Les vaig llegir per primera vegada al final d'un opuscle de Rudolf Pfeiffer, Philologia perennis, del qual n'estic enllestint la traducció. És un breu repàs per la història de la filologia clàssica. Un dels seus missatges que em semblen més clars és que aquesta disciplina que els uns estimem tant, la Filologia, i que d'altres es dediquen a bandejar sense escrúpol, es nodreix d'una sensibilitat i un encert (això darrer és fruit d'acumen d'estudi pacient, manyac i constant) que només es troba en les paraules certes --i encertades-- dels bons poetes. Els bons poetes, els poetes de la "primera classe" (classici, com els anomenava Quintilià) seran els qui han de guiar la nostra tasca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada