»La primera és la de Roma. En tots els llocs on dominà l'imperi romà i on es féu sentir la seva potència; i encara, pertot arreu on l'imperi fou objecte de temor, d'admiració i d'enveja; pertot arreu on es va fer sentir el pes de l'espasa romana; els territoris on la majestat de les institucions i de les lleis, on l'aparat i la dignitat de la magistratura han estat reconeguts, copiats i, de vegades, fins i tot grotescament apedaçats, allí hi ha quelcom d'europeu. Roma és el model etern de la potència organitzadora i estable.
»Però mentre la conquesta romana no s'havia apoderat més que de l'home polític i no havia regit els esperits més que en els seus costums externs, la conquesta cristiana apunta i s'ensenyoreix progressivament de l'interior de la consciència. El cristianisme proposa a l'esperit humà els problemes més subtils, els més importants, àdhuc els més fecunds. El cristianisme educa, excita, fa actuar i reaccionar milions d'esperits durant llargs segles.
»El que devem a Grècia és, molt possiblement, el que ens ha distingit més pregonament de la resta de la humanitat. I li devem la disciplina de l'esperit, l'exemple extraordinari de la perfecció en tots els ordres. Li devem un mètode de pensar que ens porta a relacionar totes les coses amb l'home, amb l'home complet.
»Tot poble i tot país que han estat successivament romanitzats, cristianitzats i sotmesos, pel que fa a l'esperit, a la disciplina dels grecs, són absolutament europeus.»
Paul Valéry, Variété
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada