Podem fer una valoració de la democràcia atenesa?

Aquesta és la pregunta que em faig havent llegit un passatge de Josep Pla en què l'escriptor fa una digressió cap aquest tema. Pla comença la seva valoració amb un fet del tot cert per a decantar tot seguit la seva opinió amb el parer aristocràtic d'Aristòfanes:

"Fou la guerra amb Esparta que la destruí (scil. Atenes). Pobres demòcrates atenesos! La democràcia Atenesa, petulant i bèstia no se sabé entendre amb els grecs. No valia res. No valgué mai res. La història és prodigiosa perquè és la predisposició de la història moderna. Tota la història es repeteix. No fa res més que repetir-se. En l’examen d’aquest panorama és Aristòfanes, el còmic, home tradicionalista i conservador, el qui té raó. El que té davant Aristòfanes és la dejecció, la pura claveguera. La persona cultivada que no té aquest fet entre cella i cella és que és un imbècil."

Vist així, és impensable l'optimisme amb què els atenesos van viure des del 480 a.C. fins els anys previs a la Guerra del Peloponnès. I és impensable també que les aspiracions de justícia i equitat s'haguessin pogut plantejar en aquell règim. No diré res de l'art perquè un món equilibrat, amb un kósmos, no produeix obres que són "la dejecció, etc."

Però tampoc no hem de tancar els ulls: cal demanar-se si aquest ordre polític --i per tant, humà-- iniciat per Clístenes arribà a donar resposta plena a les aspiracions de l'ànima individual i col·lectiva, o si va permetre (o potser va originar?) abusos i distorsions --com l'afany imperialista o tot un col·lectiu de demagogs-- que l'ensorraren. Nosaltres contemplem una part, Aristòfanes en veia una altra.