dijous, 3 de maig del 2007

Cercant una etimologia

APRILIS és el nom en llatí del mes d'abril. Sembla que a l'Antiguitat feien coincidir l'inici de l'any amb el desvetllament de la natura, esmorteïda durant l'hivern. És fàcil imaginar, per tant, que "abril" prové etimològicament d'aperire, perquè aquest mes la terra s'obre i es cobreix de flors... talment ho descriu l'Himne homèric a Demèter. No en debades avui dia fem servir els mots "abrilada", que indica la renovació de la natura, o un "desabrilament", per a referir-nos a un temps anormal.No obstant és força freqüent trobar una altra explicació, sobretot quan consultem l'oracle Google. Segons altres, Aprilis prové del nom d'una deessa etrusca (?), Apru, que s'assimila a Afrodita i que denotaria el desvetllament del sentiment amorós. Així, "l'abril de la vida" pot indicar tant els anys feliços d'enamorament (que es poden prolongar fins a la tardor de la vida) com els anys de la primera joventut... Però el repte continua: per quina etimologia ens hem de decidir?

1 comentari:

Eugeni Guzman ha dit...

Del llatí Aprilis; segons Ovidi, de aperire, per què a la primavera esdevé la floració. L'altra etimologia està agafada pels pels, no?