L’assignatura més important
Veus perquè s’han anomenat estudis liberals: perquè són dignes d’un home lliure. Pel que fa a la resta, l’únic estudi veritablement liberal és el que fa lliure, és a dir, el de la saviesa, elevat, valent, generós: la resta són insignificants, puerils.
(…) Això és el que m’has d’ensenyar, com estimar la pàtria, la muller, el pare, com navegar vers aquestes coses tan honestes, encara que sigui com un nàufrag. (…)
Ensenya’m què és la vergonya i quant de bé hi ha en ella, i si resideix en el cos o en l’ànima. (…)
El geòmetra m’ensenya a mesurar els latifundis en comptes d’ensenyar-me com mesurar el que és suficient per a l’home. (…)
De què em serveix saber dividir en parts un camp, si no sé repartir-lo amb el germà? (…).
El mestre de retòrica m’ensenya a no perdre res de les meves possessions, però jo el que vull aprendre és com perdre-les totes somrient. (…).
Allò que tens, allò que dius teu, és del poble i, de fet, del gènere humà.
Oh habilitat il·lustre! Saps mesurar esferes, redueixes a quadrilàters qualsevol forma que hagis rebut, comptes les distàncies entre els astres, no hi ha res que s’escapi a la teva ciència: si ets un artista de veritat, mesura l’ànima humana, digues com n’és de gran, com n’és de petita. Saps què és una línia recta; de què et serveix si ignores allò que és recte en la vida?
Aleshores, què? No ens aporten res els estudis liberals? Per a d’altres coses molt, per a la virtut, res. (…)
No vols pensar quant de temps et pren la mala salut, quant l’ocupació pública, quant les ocupacions privades, quant les feines quotidianes, quant el son? Mesura la teva vida: no hi caben tantes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada